Hello des d'Irlanda!
Un trimestre més, les nenes d'Institució vam arribar avui fa una setmana a Dublin per estar-hi fins al 4 de desembre. Setze uniformes de Les ALzines, Montclar, Aura i Arabell (i dues monitores, la Guille i la Blanca) vàrem baixar de l'avió d’Aer Lingus a última hora del matí i vam anar en caravana fins a l'autobús que ens havia de portar a Rockbrook International. Pel camí, les caretes que miraven per la finestra reflectien fred, sorpresa i nervis. Una cosa és saber que a Irlanda condueixen al revés, i l'altre és veure-ho. La primera rotonda, per exemple, va causar molta expectació entre les nenes.
Un cop a Rockbrook, vam dinar un lunch "typical irish" (chicken rolls) mentre les famílies començaven a arribar. Es respiraven nervis a l'aula cada cop que cridaven a una nena, fins que, una per una, varen marxar.
Els primers dies es poden comparar amb una muntanya russa: tot els atreia, tot era nou i despertava en elles molta curiositat; per l'altre costat, la distància respecte a casa s’ha fet notable, l'idioma sembla xinès més que anglès i semblava que mai aconseguirien adaptar-se a la nova família i la nova escola. De mica en mica, el temor dels primers dies es van anar dissipant. Els nens i nenes de la classe, així com els professors, van rebre a les nostres nenes amb els braços oberts. Varen començar a entendre paraules i frases soltes dels professors, i es van adonar que, en realitat, l'idioma no era cap impediment. Les monitores vam rebre trucades de la majoria de les nenes, totes elles dient més o menys el mateix, i els vam assegurar que aquesta primera fase de "tot és molt estrany" aniria passant. I així ha estat!
El dissabte ens vam trobar totes per primera vegada des que vàrem arribar. Les nenes van compartir impressions sobre les escoles, famílies, el clima, el menjar... Tot i més. Van coincidir que aquí no saben massa el que és l'ordre, que el pernil del "lunch" no té gust i que "com pot ser que vagin mania curta, amb el fred que fa?". Mentre es posaven al dia, vàrem anar en autobús fins a Causey Farm, una granja situada a una hora de Dublin on es poden veure i realitzar activitats típiques de la cultura irlandesa. Primer ens van ensenyar a fer "brown bread" i, per parelles, en varen poder fer un. Mentre estava al forn, van aprofitar el bon dia que feia, amb sol i tot, i van menjar-se el lunch a l'aire lliure. Un cop amb l'estómac ple, la nostra guia ens va pujar a totes a un tractor i ens va baixar fins al "bog", on ens va explicar com s'havia format fa milers d'anys i vàrem poder comprovar, tot saltant-hi a sobre que està majoritàriament format per aigua. En pujar de nou a la granja, vam visitar uns quants animals: la truja Gloria, un animalot molt gros i molt sociable; una vaca; un porquet molt i molt petit que encara estava a la "incubadora"; un parell d'oques i un ramat d'ovelles. Després vam passar a una habitació on ens van ensenyar a tocar el "bodhrán", instrument típic d'aquí, i quatre passos de la dansa irlandesa. Les nenes van gaudir moltíssim, saltant, donant voltes i rient mentre la monitora de la granja es posava les mans al cap.
L'excursió va acabar amb les nenes corrents darrere les ovelles i alimentant als cavalls que hi havia en aquell mateix camp. Varen pujar a l'autobús amb el "brown bread" encara calent sota el braç i un somriure d'orella a orella. Quan les famílies les van recollir, totes feien ullets de cansades, predicció d'una bona dormida aquella nit.
Primera setmana superada, doncs! Avui tornada al cole. Aquesta vegada, els passarà més de pressa fins que ens tornem a veure dissabte que ve.
Fins aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario